Donnerstag, 6. November 2008

La "Michetta", 'l Pan de'l Vegg Milàn

La costava cincent franch 'l chilo, la Michetta, el pan pussée a bon marcáa in tutt Milàn: quell che la costava la Michetta o Rosetta l'era deciduu al Palazz Marin e i prestinee de Milan podeven nò vendela pussée cara; e l'è probabilment per chella reson chí che per trovalla besognava levà su de bon ora: i prestinée de Rosett ne faseven ben pocch, domà 'l minim necessari, inscí de'n liberass subet e poeu vend ij olter tip de pan, ben pussée car. Mi a'l soo ben perchè la mia mamma che l'era stamegna, ma stamegna de bon, la me dessedava de bon ora ( quand che'l relogg in su'l ciffonin arent al lecc 'l pontava ai ses or), la me dava i famos cincent franch e la me menava giò di scar: su, de pressa, a crompà 'l pan, a crompà i Rosett, e portaj a cà per la colazion, innanz che la gent i toeu via tucc!
El prestinée preferí de la mia mamma l'era la famosa sura Ròsa: 'na donna che la paría veggh semper la lunna e di moeud assée brusch. Semper 'na brutta cera, mai gnanch on sorisin... Cont nissun... La ciapava i danée, la se lumentava ch'eren minga "bej luster" e "ben stiráa" coma ghe piaseven a lée; i stirava su lee cont i man pienn de rugh, e la me diseva "Tè!" in de'l damm 'l pan sora 'l bancon... Ma la mia mamma 'l pan le voreva 'mà de chel prestinée chí... Perchè? El s'è mai savuu...
Però 'l pan l'era ben bon... Le faseva minga lée ma'l sò mari: on Milaneson, semper cont 'l coo giò a lavorà: el se vedeva nò despess, semper lí tacáa al sò prestin coma l'era: 'l parlava pocch, intra i dinc e, de sòlet, deperluu... E sí, 'l pan l'era bell cold che'l scottava i man, 'pena gnuu foeura del prestin. El se faseva infin fadiga tegnill in man chell sacch de pan lí, tant cold che l'era... E poeu, 'pena ciappáa 'l pan, via spedíi, de gran pressa, a cà, che la mia mamma la voreva nò che mi "perdeva temp". "Des mignuu, vundes al pu, e minga on segondin depu" la diseva! Mi a gh'eva de 'ndà lá e 'gni 'ndrée in des mignuu! "Alé cont i gamb, fioeu!"
E mi, la stráa, e 'ndà, e gni 'ndrée, la fasevi tutta al galopp, già che tovevi minga la via diretta, ma 'ndavi a zig-zag inscí de passàa nò per Little Italy. "Little Italy", inscí 'ma'l ciamavon nujolter, i mée amis e mí, a l'era on quaderlater de cà, arent a la veggia Conca de'l Navili, indova l'era pienn de teron. Nò, minga meridionaj, cara la mia gent, proppi teron!! L'era gent brutta de fà schivi, e che, perdepu, la me faseva 'na pagura matta: semper lí in pée int i canton di stráa, semper ozios, semper lí a vardà máa quij che passa... Di voeult poeu, giugaven ai dad lí in su'l marsciapè: traeven i dad in su l'asfalt e se scambiaven bijett de centmila franch inscí a la lingera 'ma fudessen figuritt di giugador de fotboll!!!! Ma... Mi, 'l m'è semper stáa on gran mister coma l'è che chella gent chi che la faseva negott tutt 'l dí, la gh'eva tucc chi bijett de centmila chí... E desoramaross anca Mercedes e BMW parcheggiáa giò di cà!!! Cà e palazz, vardée ben, ch'eren tucc malandáa de trà vía... Ma che mestée l'è che la fà chella gent chí che l'è chí tutt 'l dí a vosà per straáa e giugà ai dad??? Ma... Insomma... A tajalla curta, mi de Little Italy ghe stavi ben a la larga, 'ma se dis. Ben delonsg....
Poeu, finalment a cà, tutt trafeláa per la gran corsa, cont la mia mamma che la batteva 'l pè in terra (cont 'l sò fà de gendarm crovatt o 'ncamò pesg tognin); 'na voeulta a cà, finalment la colazion cont i rosett bej fresch e 'ncamò cold de prestin: eren succ, croccant che s'cepaven asquas i dinc... Ma bon... :-)
La gh'e 'ncamò la rosetta, el pan de Milan?


La Michetta, o "Rosetta" per quell che revarda forma, aspett, savor e consistenza la someja veggh tant in comun cont la Kaisersemmel (Vardée chí a manca).
On olter parallel (Oltra la Wiener Schnitzel-Costoletta a la Milanesa, e la Linzer Torte-La Crostada) intra la Lombardia e la sova veggia (amada) Patria: la Felix Austria. :-)