Donnerstag, 18. Februar 2010

Quanc nevaa piz, quanc fiüm, quanc pian, quanc coj, quanc riaa, quanc praa, quanc busch, quanc lagh…

Gh’è un arieta de primavera, incö, e un su che’l scolda giamò, anca se minga trop, e di buf de vent che menen i broch sücc di pient a drissa e a manca. Vardi föra de la fenestra, vardi delunsg e d’un bot ‘l me cuu ‘l taca sü a sgurà ‘ncamò püssee luntan, vers levant. El scumenza a sguratà semper püssee volt intra i niver, pien de ligria, de chi e de la, ma pö d’un bot ’l se sbassa giò arent a la tera ‘ncamò colda de l’inverna, inscí in de’l fà de truà na via. E inscí ‘l và. El và semper a levant bass bass, sensa fermass. E vardel lí cum ‘l và ‘l me cuu, sura stagn ancamò giazzaa, praa bianch de rusada, punc e stradun. El và fin sü in scima ai muntagn, e pö giò de bass de l’oltra banda a vardà anmò ‘l su, e via, via, lungh i distes de’l desert de volta muntagna, e’l và, ‚l par che’l se ferma pü. El següta a sgurà a levant fin che’l ria anmò a nevaa piz di muntagn. Un oltra cadena de munc de lasass adree, inscí de rià in sü la gran pianüra che la scur sensa fin a levant. E lü’l và, ‘l me cuu, sensa fermass, sensa dà a ment a negot. El và, fin che l’erba la vegn volta, semper püssee volta. E pö gh’è un gran fiüm de traversà e de la de’l fiüm un erba che la par blö. E pö di camp indua int un para de mis spunteran föra i prim löv de furmentun. E pö via, via, semper püssee de pressa a levant, sura olter camp nevaa e travers olter fiüm e lagh fin che gh’è n’oltra cadena de muntagn de scalà sü. E de lá di muntagn una distesa de praa e de verd coj fin che’l me cuu l’è bun de vedè la bianca s’ciüma de’l mar che’l se sbatt cunt un gran frecass indoss ai scöj. E lí ‘l me cuu ‘l va sura ‘l mar semper püssee de pressa a levant. Un mar che’l sumeja che’l finissa pü. Adess de tera ‘l mee cuu ‘n ved propi pü. Ma’l trà inans, sensa fermass. El và, ‘l và driss in sü’l spegg de chel mar chi che’l vegn semper püssee grand e semper püssee prufund. E pö finalment tera. Una verda tera che la se slunga in de’l mar. E linscí ‘l me cuu ‘l tuca tera anmò e’l se ferma a trà un puu ‘l fiaa, ma dumà un segund, e pö via ‘ncamò in corsa a levant. El và sura fiüm, laghet, toch de tera che van sü e giò, di munc piscinít cunt ben poca niv. E pö via sura olter pian e camp, me par che’l me cuu ‘l sia un puu strach. L’è strach, ma’l trà inans. El se ferma no. El và, ‘l và fin che’l ved di muntagn inscí volt che’l ghe vegn anch un puu de pagüra. La scima di quij muntagn chi ‘l me cuu i ved no: hin faa sü int i niver, bianch anca lur cumpagn de la niv. E chinscí ‘l me cuu ‘l se ferma, ma minga a trà ‘l fiaa, ma a pensà… El se sent pü inscí segür… E pö, se la tera de l’oltra banda di muntagn l’è minga inscí ‘ma mi me la speci? E se l’è no inscí, se fem? Hmmm…….. Mej turnà indree, e de gran pressa...

Mittwoch, 27. Januar 2010

Wohin?

Ich fühl mich wohl aber trotzdem hab ich Angst, ich bin voller Angst, also, vor der Zukunft. Die Wirtschaftslage scheint nicht besser zu werden. Es tut sich einfach nichts an dem Jobmarkt. Alles ruhig, alles still. Jede Menge Arbeitslosen. Die Leute suchen schon eine Stelle aber die Firmen suchen gar nichts. Die wollen niemanden. Die warten nur. Worauf? Schwer zu sagen. Früher oder später wird was schon passieren, hoffen die meisten. Es muss unbedingt was passieren. Was positives, natürlich. Aber wann? Eher früher als später, hoffe ich.

Gestern abend vor der Klotze haben wir uns wieder gestritten. Anscheinend tue ich viel zu viel Quatschen. „Es is unmöglich mit dir Fern zu gucken, weißta“. Na ja, wenn irgendwelche Realityshow über den Fernsehen flimmert sollte man absolut still bleiben. Keine Bewegung. Kein Wort. Kaum Atmen darf man tun. Diese blöde Kiste schildert Geschichten die gar nichts mit Realität zu tun haben, trotzdem heißt es immer wieder „Reality“ Show. Warum sollte man sein eigenes Leben führen wollen wenn auf Sender X ein viel schöneres, interessanteres Leben läuft?

Aber ich finde es ganz schwer de Mund zu halten. Wie kann man sich so viel Blödsinn ansehen und nichts dazu sagen? So viel Unsinn. Alles verlogen. Die Tussis gehen mir halt an den Keks, so affig, so oberflächlich. Diese Schminke, diese Haare, und dieses Prinzessinnengetue: soooooo nervend. Aber die Kerle sind auch nicht wirklich so viel besser. Ne große Klappe aber dahinter steckt sich gar nichts, ehrlich gesagt.

Montag, 2. Februar 2009

Wir zahlen nicht für Eure Krise

Dieser Satz, von Heike Hänsel, spricht mir direkt aus der Seele. Ich finde es übrigens ganz toll dass ich nicht der einzige bin der es so sieht : warum sollte der Kleinmensch immer wieder für die Fehler der reichen zahlen müssen? Mir tun die "notleidenden Banken" absolut nicht Leid und wenn sie soooooooooo viel Achtung vor dem Marktsystem haben, wie kommt es dass sie jetzt um Steuergeld bitten?
Die Teilnehmerinnen und Teilnehmer des diesjährigen Weltsozialforums haben den 28. März zum globalen Aktionstag gegen die Finanzkrise ausgerufen: „Wir zahlen nicht für eure Krise“– das soll am 28. März den Verursachern der Krise in Regierungen und Vorstandsetagen weltweit entgegengerufen werden. Während die Politiker und Wirtschaftsexperten, die sich in der letzten Woche auf dem Weltwirtschaftsforum in Davos über die Weltwirtschaftskrise berieten, ratlos auseinander gingen, entfaltete das Weltsozialforum im brasilianischen Belém eine ungeheuer positive Dynamik und schaffte es, konkrete politische Vorstellungen zur Bewältigung der Weltwirtschaftskrise zu entwickeln. Das zeigt die Überlegenheit einer demokratischen und von den Betroffenen selbst entwickelten Diskussion gegenüber den sogenannten Think-Tanks, in denen seit Jahrzehnten eine kapitalistische Elite eine auf Interessen Weniger ausgerichtete Politik entwickelt, die uns immer weiter in die Krise geführt hat. Dies demonstriert überdeutlich die von WTO-Chef Pascal Lamy in Davos erhobene Forderung, jetzt schnell die sogenannte "Doha-Runde" zur weiteren Liberalisierung des Weltmarkts abzuschließen - als Garant für mehr Wirtschaftswachstum. Hier wird weiterhin ein "Altes Denken" praktiziert, das einem "Neuen Denken" für weltweite solidarische regionale Wirtschaftsansätze entgegensteht.

Donnerstag, 6. November 2008

La "Michetta", 'l Pan de'l Vegg Milàn

La costava cincent franch 'l chilo, la Michetta, el pan pussée a bon marcáa in tutt Milàn: quell che la costava la Michetta o Rosetta l'era deciduu al Palazz Marin e i prestinee de Milan podeven nò vendela pussée cara; e l'è probabilment per chella reson chí che per trovalla besognava levà su de bon ora: i prestinée de Rosett ne faseven ben pocch, domà 'l minim necessari, inscí de'n liberass subet e poeu vend ij olter tip de pan, ben pussée car. Mi a'l soo ben perchè la mia mamma che l'era stamegna, ma stamegna de bon, la me dessedava de bon ora ( quand che'l relogg in su'l ciffonin arent al lecc 'l pontava ai ses or), la me dava i famos cincent franch e la me menava giò di scar: su, de pressa, a crompà 'l pan, a crompà i Rosett, e portaj a cà per la colazion, innanz che la gent i toeu via tucc!
El prestinée preferí de la mia mamma l'era la famosa sura Ròsa: 'na donna che la paría veggh semper la lunna e di moeud assée brusch. Semper 'na brutta cera, mai gnanch on sorisin... Cont nissun... La ciapava i danée, la se lumentava ch'eren minga "bej luster" e "ben stiráa" coma ghe piaseven a lée; i stirava su lee cont i man pienn de rugh, e la me diseva "Tè!" in de'l damm 'l pan sora 'l bancon... Ma la mia mamma 'l pan le voreva 'mà de chel prestinée chí... Perchè? El s'è mai savuu...
Però 'l pan l'era ben bon... Le faseva minga lée ma'l sò mari: on Milaneson, semper cont 'l coo giò a lavorà: el se vedeva nò despess, semper lí tacáa al sò prestin coma l'era: 'l parlava pocch, intra i dinc e, de sòlet, deperluu... E sí, 'l pan l'era bell cold che'l scottava i man, 'pena gnuu foeura del prestin. El se faseva infin fadiga tegnill in man chell sacch de pan lí, tant cold che l'era... E poeu, 'pena ciappáa 'l pan, via spedíi, de gran pressa, a cà, che la mia mamma la voreva nò che mi "perdeva temp". "Des mignuu, vundes al pu, e minga on segondin depu" la diseva! Mi a gh'eva de 'ndà lá e 'gni 'ndrée in des mignuu! "Alé cont i gamb, fioeu!"
E mi, la stráa, e 'ndà, e gni 'ndrée, la fasevi tutta al galopp, già che tovevi minga la via diretta, ma 'ndavi a zig-zag inscí de passàa nò per Little Italy. "Little Italy", inscí 'ma'l ciamavon nujolter, i mée amis e mí, a l'era on quaderlater de cà, arent a la veggia Conca de'l Navili, indova l'era pienn de teron. Nò, minga meridionaj, cara la mia gent, proppi teron!! L'era gent brutta de fà schivi, e che, perdepu, la me faseva 'na pagura matta: semper lí in pée int i canton di stráa, semper ozios, semper lí a vardà máa quij che passa... Di voeult poeu, giugaven ai dad lí in su'l marsciapè: traeven i dad in su l'asfalt e se scambiaven bijett de centmila franch inscí a la lingera 'ma fudessen figuritt di giugador de fotboll!!!! Ma... Mi, 'l m'è semper stáa on gran mister coma l'è che chella gent chi che la faseva negott tutt 'l dí, la gh'eva tucc chi bijett de centmila chí... E desoramaross anca Mercedes e BMW parcheggiáa giò di cà!!! Cà e palazz, vardée ben, ch'eren tucc malandáa de trà vía... Ma che mestée l'è che la fà chella gent chí che l'è chí tutt 'l dí a vosà per straáa e giugà ai dad??? Ma... Insomma... A tajalla curta, mi de Little Italy ghe stavi ben a la larga, 'ma se dis. Ben delonsg....
Poeu, finalment a cà, tutt trafeláa per la gran corsa, cont la mia mamma che la batteva 'l pè in terra (cont 'l sò fà de gendarm crovatt o 'ncamò pesg tognin); 'na voeulta a cà, finalment la colazion cont i rosett bej fresch e 'ncamò cold de prestin: eren succ, croccant che s'cepaven asquas i dinc... Ma bon... :-)
La gh'e 'ncamò la rosetta, el pan de Milan?


La Michetta, o "Rosetta" per quell che revarda forma, aspett, savor e consistenza la someja veggh tant in comun cont la Kaisersemmel (Vardée chí a manca).
On olter parallel (Oltra la Wiener Schnitzel-Costoletta a la Milanesa, e la Linzer Torte-La Crostada) intra la Lombardia e la sova veggia (amada) Patria: la Felix Austria. :-)

Freitag, 10. Oktober 2008

Ciao David.... Varda on poo ti cosa l'è che te m'heet fáa fà!!!

Te m'heet fáa fà on para de pass down memory lane.... Sera drée repondett e d'on bott m'hin sgoráa tucc chi pensée chí in del coo... David, sera drée a dìtt, ch'el me sangu l'è nò tutt Lombard (sont anca Tognin) ma el me coeur el batt ancamò denter la "sercia di Navili" intra'l Carrobi e Porta Cica: el batt in del "zenter storegh" de Milàn... El mè Milan: inscí bell, e inscí lontan... Quanc regord, cara la mia gent... La Darsena che par che dess la ghe sia pu, o almanch inscí hoo sentuu... La Fera de Senigaja... d'indoa passavi tucc i sabet in del vegnì a cà, finida la scoeura... Me piaseva da n'oggiada a tucc chi cianfrusaj, chi barlafuss chi, che mai e poeu mai avaria crompà... E poeu la "Piazza Vedera" cont el mercatin di liber vegg a Setember.... La via Vetera e la sova bandera cont la Folc e'l Martell, semper lí in bella vista... E sí Milan d'ona voeulta, quand che al Palazz Marin gh'era minga de la gentaja brutta e prepotenta... La Milàn del coeur in man del Agnasi, del Tognolin: 90 zentimeter de Sindegh stravoeult de 120 zentimeter de nev: l'Inverna del vottantases, che fregg che l'era stáa... Me regordi che sera foeura de cà aj sett or... Sera drée a cor, a fà 'l jogging 'ma se dis incoeu, e la darsena l'era tutta giazzada... e anca el Pilliter l'era minga inscí maa: el gh'eva 'vuu el fidegh de diggh inscí al Kohl de andà a Parch Ravizza... L'orgoeuj de Milan e di Milanes contra l'arorganza e la prepotenza tognina... El parch de dó Basilegh ... La Gesa de sant'Ustorg indova, di voeult, ghe vedevi el Renato Pozzetto cont la sova fioeura che la gh'eva pu o manch i mee istess agn... E dess, in del pensà al Renato Pozzetto, se pò minga pensà nò aj bignée del Gattullo... Ciombia s'eren bon!!! E poeu el gh'era 'l Cucchi... Che bon odor che mi a usmava quand che passava de lá ... E li aprouev al Cucchi, gh'era la mia "vedova" preferida, indoa andava a toeumm via la sed in del mes de Luj quand che a Milàn el gh'è quell còld che smoeuja che'l par che se moeuva gnanca na foeuja... Ma quell còld afos el durava minga: vora de setember gh'era giamò fresch e vora de otober gh'era giamò la schigera.... Quella scighera bella ficcia e umeda che la vegn su de la Darsena e la quatta i ponc in su i Navili... Che par la te dia on basin in su i ganass quand che te veet a spass a la sira... Poeu a Dezember la Fera di Obej, Obej lí in via De Amicis arent a la Gesa di Grazzi... E l'inverna l'è giamò chí... Poeu vegn la fiocca che la teng de bianch i tecc di cà... Va bè, va bè, dess basta!! Dessedes!!! L'è vora de mettes anmò a lavorà!!! Basta cont i regord de cent agn fá!! There seems to be someone waiting to see me just outside my office... They are smiling... I smile back and say: "Come on in... I was just lost in some thoughts and memories... It must be a friday thing... Have a seat... What can I do for you?"

T'heet vist se l'è che te m'heet fáa fà, David??? ;-)

PS El Milanes de chi dò righ chí che t'hoo cuntáa su, David, l'è minga "rezitá", l'è gni antigh gni modern: el vegn de'l coeur, de l'anema, e a tutta quella gent che la dis che la nosta lengua l'è morta e la se parla pu, mi a ghe disi che chi pensée chí, chi paròll chí tráa giò in Milanes in la sova grafia tradizionala, m'i pòden minga trà via!

Mittwoch, 8. Oktober 2008

Una flàma* chê la brüsa la sê véed pü dê düsent agn...

Una flàma chê la brüsa la sê véed pü dê düsent agn, l'è vera, ma suta la scendêr 'l gh'è 'ncamò 'na bèla brasca, bèla fòrta, chê la scòlda i man e 'ncamò püssée 'l cör!
Sunt drée parlà dê la flama de la Lengua Insübriga, morta e bandunada di aaf di nostêr aaf ma 'dess dree a gnì serüch grassia anch a l'internet.


Montag, 6. Oktober 2008

Bietet unsere western world wirklich eine gewisse Kinderfreundlichkeit an?

Auf der einen Seite hört man immer wieder, also von gewissen politischen Kreisen, dass Familie und Ehe Schützenswerte seien, aber auf der anderen nimmt die Anzahl von Paaren die von ihren Kinderwunsch Abstand nehmen müssen, nur weil ihre finanzielle Lage dies nicht zulässt, ständig zu. Wie kommt es dann? Woher kommt denn dieser Widerspruch? Vielleicht sollte die Frage doch eher lauten: wie kann man erwarten dass ein junges Paar Kinder bekommt wenn die Vereinbarkeit von Familie und Beruf überhaupt nicht da ist? Wie sollte man sich kinder leisten können wenn die meisten es schon nicht so leicht haben bis zum Ende des Monats es zu schaffen? Wo bleibt denn die angebliche Kinderfreundlichkeit der westlichen Welt? Aber noch wichtiger: was oder wer steck sich hinter diesem gefährlichen Trend? All diese Fragen zu beantworten ist natürlich keine leichte Aufgabe aber eine Frage stellt sich ganz natürlich da: könnte es sein dass die Machthaber unserer Gesellschaft die Zunahme Kinderloser Paaren und die sinkenden und späteren Geburten ausnutzen um ihre Zu-Einwanderunspolitik und deren folgende Lohnsklaverei zu rechtfertigen? Könnte es sein dass die gleichen Politiker die den Begriff "Kinderfreundlichkeit" in ihrem Walhkampf benutzen, dieselben sind die gewisse belastenden Lebensverhältnisse fördern? Eure Meinung dazu?